El Pare Pascual es jubila


Al Pare Pascual li estaven fent el seu sopar de comiat per 25 anys de treball en una Parròquia. Un polític membre de la comunitat va ser convidat per a donar un breu discurs.

Com el polític trigava a arribar, el sacerdot va decidir dir unes paraules ell mateix per a omplir el temps.

- "La meva primera impressió de la Parròquia la vaig tenir amb la primera confessió que em va tocar escoltar. Vaig pensar que m'havia enviat el Bisbe a un lloc terrible, ja que la primera persona que es va confessar em va dir que s'havia robat un televisor, que havia robat diners als seus pares, havia robat també a l'empresa on treballava, a més de tenir aventures sexuals amb la dona del seu cap. També en ocasions es dedicava al tràfic i a la venda de drogues. I per finalitzar, va confessar que li havia transmès una malaltia venèria a la seva pròpia germana. Em vaig quedar sorprès, i molt espantat... Però quan va transcórrer un temps, vaig anar coneixent més gent i vaig veure que no eren tots així, vaig veure una parròquia plena de gent responsable, amb valors, compromesa amb la seva fe. I així he viscut els 25 anys més meravellosos del meu sacerdoci".

Justament en aquest moment va arribar el polític, pel que se li va donar la paraula. Per descomptat, va demanar disculpes per arribar tarda i va començar a parlar dient:

- "Estimada Parròquia... De fet, vaig tenir l'honor de ser el primer que es va confessar amb ell...".

CONCLUSIÓ: Mai arribis tard! La puntualitat és un costum valuós !!

2 comentaris:

maria dijo...

Una realitat tan certa...m'imagino el sr.Millet "robant" diners als seus consogres.
Les voltes que fa la vida.

Sisco dijo...

Maria n'hi ha un que diu..... "S'obre el teló... surt el senyor Millet... Cony! Ja no hi ha teló!!!"

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.