Son tres amics, cada un més dropo que l’altre, es troben un dia i expliquen:
- Tió, mira si seré dropo que l’altre dia anava pel carrer i vaig veure un maletí ple de diners tirat allí, al terra, però per no acotxar-me a agafar-lo vaig passar d’ell i vaig marxar.
- ¡Bah!, això no és res, l’altre dia jo anava pel carrer i a l’altre vorera hi havia una tia que estava boníssima, s’em va insinuar però per no creuar el carrer no li vaig fer cas.
- Doncs lo meu va ser pitjor, l’altre dia vaig anar al cine i vaig passar-me tota la pel·lícula plorant.
- I això? (Diuen els altres dos).
- Doncs que em vaig enganxar els ous amb el seient i per no aixecar-me......!!
.JPG)
4 comentaris:
Jo tinc un amic que sempre em diu que el millor de la mort és que no has de fer res, que actua autònomament.
Que bô^-^...si en som de dropos jejeje
Neandertal, ho sento però no comparteixo l'opinió del teu amic,jejeje
maria, no ho sap tu prou i ha cops que per no fer no es fa res!
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.